Aires de retorn

I passejava jo per la Plaça Catalunya amb uns aires de tristesa a la cara, era l'any 1950 i poc faltava perquè els meus pares i jo marxessim a Boston, on passats molts anys, em convertiria en un dels homes més importants de la ciutat. Avui, han passat 30 anys des que vaig deixar Barcelona, des que vaig deixar els meus amics i la meva familia. Però sé que em rebran amb els braços oberts i podré tornar a viure amb ells un dinar meravellós, tot i que sigui l'ultim que faci, doncs ells no ho saben però m'estic morint.